NATALIA ALAMINOS Potser hi ha notat els productes de consum duren cada vegada menys. Els m?bils deixen de funcionar als pocs mesos de comprar-los, els ordinadors es tornen lent?ssims de sobte i la roba es desgasta despr?s d'uns quants rentats. Encara que molts hauran patit alguna vegada aquest inconvenient s?n pocs els que coneixen el perqu? d'aquest esgotament prematur. En ocasions els errors dels articles no s?n defectes a?llats, sin? la conseq??ncia de la voluntat del fabricant, que dissenya les seves mercaderies amb la clara intenci? de disminuir-ne la vida ?til.
A la t?cnica de fixar el temps de vida que tindr? un producte se la coneix com obsolesc?ncia programada. Aquesta es pot aconseguir introduint algun dispositiu en l'aparell per al qual es fixa un rendiment d'una determinada quantitat d'hores o d'emissions (com les d'una impressora, per exemple).
Els errors en les bateries s?n els m?s freq?ents. Des d'una botiga d'inform?tica confirmen que la vida ?til de la bateria d'un ordinador port?til que s'usa di?riament ?s d'uns vuit mesos. A partir d'aqu? ?s probable que el port?til nom?s vagi a poc a poc disminuint el temps que aguanta enc?s.
Com que les bateries nom?s tenen una garantia de sis mesos el que vulgui utilitzar el seu port?til sense restriccions haur? d'abonar l'import d'un carregador nou, que est? entre els 55 i els 65 euros.
Controlar la vida ?til d'un article tamb? es pot fer d'una manera senzilla: utilitzant materials barats que es desgastin r?pid. O pujant el preu de les reparacions al punt que sigui sempre m?s rendible renovar el producte avariat.
Un exemple clar d'aix? ?ltim el d?na el popular iPod d'Apple. Despr?s de consultar amb el servei t?cnic d'una botiga de la companyia el que costaria reparar la bateria d'aquest reproductor de m?sica s'arriba a la conclusi? que ?s m?s rendible comprar un aparell nou.
L'arranjament costaria uns 100 euros ja que cal substituir l'aparell perqu? ?s impossible desmuntar la bateria del iPod. Aix? s?, des de la botiga van advertir que el nou reproductor nom?s tindria tres mesos de garantia, pel que recomanaven tirar el vell i comprar un de nou. Els models m?s barats costen entre 49 i 159 euros.
Sigui quin sigui el m?tode que s'utilitzi, l'objectiu final d'aquesta pr?ctica empresarial ?s que la demanda del producte es mantingui sempre estable, i per tant, que la producci? i els beneficis de l'empresa mai caiguin.
L'obsolesc?ncia programada tamb? ?s una q?esti? de publicitat. En la societat de consum l'h?bit de comprar es fa tan necessari que productes que funcionen perfectament s?n rebutjats com antiquats quant canvien les modes. Els fabricants tamb? s'afanyen a introduir constants canvis en els productes per treure nous models i deixar obsolets els antics.
Els televisors, per exemple, han patit m?ltiples variacions en els ?ltims anys. Al principi la gran novetat eren els televisors de plasma, posteriorment es va dir que a m?s de fer soroll eren dolentes i que havien de substituir per les pantalles LCD. Ara, tot just cinc anys despr?s, s?n LCD LED.
D'altra banda, el TDT va comen?ar sent un aparell que tots vam haver de comprar per evolucionar des de l'anal?gic amb incentius fins i tot l'Estat. Despr?s hi va haver de substituir per l'TDT integrat a la televisi?, per? aquest va resultar no ser d'alta definici? pel que, encara que la televisi? fos Alta Definici? i el canal de TDT emet?s en aquesta qualitat, no pod?em gaudir del nou format. La soluci? passava per canviar el televisor per un que port?s integrat el TDT d'Alta Definici? o per comprar un nou aparell TDT, ara s?, d'Alta Definici?.
El terme d'obsolesc?ncia programada s'est? popularitzant a poc a poc gr?cies a documentals com 'Comprar, llen?ar, comprar', dirigit per l'alemanya Cosima Dannoritzer i coprodu?t per Televisi? Espanyola. La producci? ha generat debat a Internet i explica com funciona la t?cnica i quines conseq??ncies t? en la societat de consum.
L'obsolesc?ncia programada no nom?s afecta al consumidor, tamb? ?s una amena?a per al medi ambient. Nacions Unides estimava en un informe de 2005 que es produeixen entre 20 i 50 milions de tones de residus electr?nics.