El pacte, teòricament, consolida el procés de secessió, marcant la consulta al 2014, augmenta la importància de les relacions exteriors, i reorienta el govern cap a posicions més socialdemòcrates, a l’intentar relaxar les retallades i combinar-les amb la recuperació d’impostos a les capes altes, com successions o patrimoni i amb la col·locació de Neus Munté com a nova consellera.
El pacte, no obstant, no ha aconseguit marginar el catalanisme reconciliador, aquell sector econòmico-polític que, -des de La Caixa, la patronal i La Vanguardia a UDC- sí que podria estar a favor d’una reducció del dèficit fiscal i d’augmentar la competitivitat empresarial catalana, però que no vol la independència si aquesta ha de venir a través de la ruptura constitucional espanyola.
El seu objectiu actual, assumit el pacte amb ERC, és el no posar data al referèndum, per evitar un estat permanent de conflicte amb Espanya i guanyar temps per restablir ponts, i mantenir els límits de dèficit públic aprovats, un 0.7% del PIB pel 2013, que, inclús amb les reformes impositives proposades per ERC, comportarà unes retallades d’uns 4000 milions d’euros més en els pròxims pressupostos.
La seva influència es nota en el pacte de govern que es nega a fixar una data per la consulta i permet una clàusula per aplaçar-la, en la no creació d’una conselleria exclusiva d’afers exteriors, en frases com “només farem la consulta si és per guanyar-la”, en el manteniment dels objectius del dèficit públic i les consegüents retallades i en la permanència dels consellers més neoliberals com Boi Ruiz o Mas-Culell.
En sí, es manté la ambigüitat, un calculat equilibri que correspon a que la direcció de CDC no ha decidit, encara, si tirar endavant el procés de secessió fins a les últimes conseqüències o assolir un nou pacte amb Espanya. Prefereix mantenir les dues opcions obertes en el nou escenari. Lluny d’estar enterrades, la puta i la ramoneta seran una constant aquest 2013.
http://boxedpress.com/economia/els-75-dies-que-van-sacsejar-catalunya